Opinió

Ho pagaran

La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. Mai s'havia vista tanta negligència, tant sensefotisme, tanta displicència, com la que es va viure a principis de març, quan milers de madrilenys es van desplaçar cap a les residències costaneres contribuint a estendre la pandèmia. Un escàndol, les conseqüències del qual, ara s'estan començant a conèixer les dades, i que assenyalen una realitat dantesca, inimaginable.

La pregunta clau, però, és: perquè el govern espanyol es nega a prendre decisions com el tancament total? Pregunta, dit sigui de passada, ben trista que ens haguem de fer nosaltres, i que demostra que encara la nostra República en construcció té feina a fer, però d'això ja en parlo més avall. La resposta a aquesta pregunta pot ser en múltiples sentits. N'hi ha un d'evident: la imatge internacional, el prestigi. Com va passar amb els rescats bancaris, el Regne d'Espanya, està obsessionat en figurar entres les principals potències del món mundial, quan ni tan sols és membre ordinari del G20 (on sí que ho són Mèxic i Argentina, per exemple), i no vol que la seva imatge quedi tacada. És una obsessió malaltissa a la que el principal think tank espanyol dedica estudis, temps i diners a punta pala.

Però n'hi ha un altre sentit que penso que és més profund i que s'està visibilitzant de manera evident en els darrers dies i setmanes. El poder fàctic de les empreses de l'IBEX, que lliguen molt curt el Consell de Ministres, i que s'oposen de forma total al tancament de les seves principals activitats econòmiques perquè això els causaria un enorme perjudici empresarial en el marc global dels negocis i podrien caure víctimes dels seus competidors.

328 lectures
Estat de mobilització

Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final.

445 lectures
L'Espanya humiliada

Les darreres setmanes hem assistit a la humiliació d’Espanya per part de les institucions jurídiques europees. I, naturalment, per part del President Puigdemont i l’estratègia política menada des de l’exili. Un èxit que coincideix amb el relleu en la direcció d’un dels diaris més ferotgement espanyols, malgrat imprimir-se i ser escrit de Catalunya estant. 

648 lectures
Reactivem la República!

És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on vulguem i quan vulguem. 

1.583 lectures
Adéu, Ramon

Ramon, estimat amic, company de Reagrupament, què farem «Els Amics de les Homilies» sense tu? Des que en Joan Carretero ens va encomanar la tasca de fer ben visible la importància que la llengua catalana tenia per al nostre país, hem fet molta feina i hem aconseguit moltes fites... però Ramon tu saps perfectament que ens queda molta feina per fer. 

1.783 lectures
Amb el President Puigdemont

La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents.

2.483 lectures
Un dissabte amb en Toni Albà

A la passada Junta directiva nacional de Reagrupament, celebrada a Barcelona el 9 de març, entre altres decisions, vàrem decidir mirar de fer la següent Junta, la del 23 de març,  en el Restaurant que porten les germanes d’en Toni Albà a Vilanova i la Geltrú, el 1918 Cuina de Mar, antic Peixerot.

Vam acordar de mirar de quedar amb ell per donar-li suport després del linxament mediàtic a què es va veure sotmès després de publicar una piulada dedicada a Ines Arrimadas

2.367 lectures
Estat de constant excepcionalitat democràtica

Quan es publiqui el «Recull de Textos Bàsics del Procés cap a la Independència», que serà bibliografia oligatòria, entre d’altres, a les facultats de Ciències Polítiques, de Dret, d’Història, de la República de Catalunya, ja us ben puc assegurar que hi figurarà, en lloc destacat, la «Declaració de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, arran de la sentència del Tribunal Suprem, del 12 de juny del 2012 », feta pública el 21 de juny següent.

2.309 lectures
Els "últims" de Catalunya

De forma cada cop més descarada, l’espanyolada i, particularment, els seus cabdills, van fugint a Espanya. No poden respirar l’atmosfera catalana. Ells i elles se’n van, en un reconeixement de la seva derrota. Només els més freakies continuen a casa nostra. 

2.496 lectures
Pedro Sanchez, go home!

La provocació del govern espanyol de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona en l'aniversari de les eleccions del 155, ha tingut un efecte boomerang  de proporcions descomunals. L'arribada de 1.000 policies espanyols ha demostrat que se sent en territori hostil. La resposta de la societat catalana ha estat brutal, seguint la crida de les organitzacions republicanes a fer una jornada de lluita i de denúncia. Carrers buits, trens, metros, autobusos sense passatgers. Escoles a mig o un quart de gas. Brutal. Qui diu que no som de facto  en una República?

2.374 lectures

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament