Pedro Sanchez, go home!

Pedro Sanchez, go home!

La provocació del govern espanyol de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona en l'aniversari de les eleccions del 155, ha tingut un efecte boomerang  de proporcions descomunals. L'arribada de 1.000 policies espanyols ha demostrat que se sent en territori hostil. La resposta de la societat catalana ha estat brutal, seguint la crida de les organitzacions republicanes a fer una jornada de lluita i de denúncia. Carrers buits, trens, metros, autobusos sense passatgers. Escoles a mig o un quart de gas. Brutal. Qui diu que no som de facto  en una República?

El president espanyol ha estat humiliat per Catalunya. Em jugo un pèsol que no se n'oblidarà mai i, si pot, intentarà revenjar-se. Els espanyols són rancuniosos de mena, i les ofenses que reben mai no són oblidades. Només cal repassar la història. Un exemple paradigmàtic: Franco va ordenar a les seves tropes que no entressin a Barcelona fins al 26 de gener, aniversari de la derrota castellana a la Batalla de Montjuïc del 1641.

Per acabar-ho d'adobar, els espanyols han vist com, per primera vegada, se celebrava una cimera entre els dos governs, el català i l'espanyol, molt semblant a la que es dóna entre estats sobirans. Això demostra la profunda feblesa del president Sánchez, que penja d'un fil i, per altra banda, l'astúcia del President Torra, que, a més a més, feia pocs dies que havia estat rebut, per primera vegada des de la Declaració d'Independència del 27 d'octubre, i d'una forma pública, pel President de la República d'Eslovènia! Una victòria diplomàtica catalana sense precedents!

Tot plegat ens porta a refermar-nos en allò que ja hem dit en anteriors editorials. La feblesa de l'espanyolisme a Catalunya és enorme, total. Únicament resisteix en el front mediàtic, on intenta fer passar bou per bèstia grossa, sobretot quan desvirtua les nostres victòries. I encara més, la seva tírria contra el President Torra —i per descomptat contra el President Puigdemont— ja ni s'amaguen. És fora mida, sense límits. Absoluta.

En definitiva, ja tenim la prova fefaent que la societat catalana ha assumit la República com a pròpia. Només cal que també ho facin alguns partits polítics que massa sovint mostren signes dubitatius, quant no directament de derrotisme.

Saludem, en aquest sentit, posicions com la de Poble Lliure, dins la CUP. O la Nova Crida Nacional a ERC a favor de la unilateralitat. O, finalment, els esforços que a l'interior del Partit Demòcrata es fan per liquidar el sector paleoconvergent, que pretén retornar a un autonomisme tronat i que ja es troba fora de la història. Aquests moviments interns són la resposta als intents desesperats de l'espanyolisme de trencar la unitat i la cohesió del moviment republicà. No ho aconseguiran.

Amb el Consell per la República

No podem acabar aquest editorial sense referir-nos a la presentació internacional que el passat dia 8, es va fer, a Brussel·les, del Consell per la República. Un èxit absolut. Brutal. On es van fer públiques les etapes que es recorreran per a la seva constitució. Les intervencions dels Presidents Puigdemont i Torra van ser antològiques. També la de la Consellera Ponsatí, amb una contundència que va omplir de moral els assistents. En aquest sentit, cal subratllar l'encert d'incloure tant a ella com a la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, l'Elisenda Paluzie, com a membres del Consell.

A l'acte hi va assistir una delegació de Reagrupament, una de les entitats, val a dir-ho, capdavanteres en ser registrades davant del Consell, fet que ens omple d'orgull. Hi treballarem a fons, per al seu èxit. És per això que convidem totes les entitats catalanes a fer també el pas. I, naturalment, també, a tots els ciutadans i ciutadanes, a inscriure's en el cens. A hores d'ara ja en som 50.000, però en calen molts, molts més. Som-hi!

1.649 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament