Reactivem la República!

Reactivem la República!

És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on vulguem i quan vulguem. I ho hem demostrat amb fets. És el moment d’acabar amb aquesta història. No poden amb nosaltres, i nosaltres podem amb ells!

Cal concentrar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona i als punts estratègics i alliberar-los de les mans espanyoles. És un imperatiu. I no s’hi valdrà vacil·lar. Entrarem fins a la cuina. No serà una Marxa Verda, sinó Groga, imparable. Rebentarem totes les costures: judicials, penitenciàries, policials, mediàtiques... militars.

De debò, no afluixarem, i cal que ho tingui clar la comunitat internacional, inclosa la Unió Europea.  Estem ensenyant el Món com es fa una revolució del segle XXI. Els catalans fem coses. I ho petem.  Anem a per totes. Ara sí, ara fins al final.

Presidents Torra i Puigdemont, us cridem a fer el pas definitiu, a agafar el bou per les banyes. És el moment, i ho sabeu. Espanya ja és un mal record del passat. S’han d’alliberar els presos, s’ha de detenir els escamots feixistes, s’ha de depurar el que s’hagi de depurar, però sobretot, no s’ha de vacil·lar.

Hem vist el que hem vist, hem patit el que hem patit, i ja no hi ha marxa enrere. De fet, ja fa molt temps que no hi ha marxa enrere.

Diuen que els espanyolistes comencen a marxar de Catalunya. Ho diu la montapollos , concretament. Voleu alguna prova més evident de la nostra victòria? No n’hi ha. Per això no podem aturar-nos. Qui intenti aturar-nos serà escombrat, com de fet alguns ja han començat a ser xiulats perquè la gent ja n’està fins al capdamunt. Ja no pot més.

En aquest moment, ens cal determinació, coratge i molta intel·ligència. En aquest sentit, deixeu-me que adverteixi del risc d’enemistar-se amb qui no ens convé fer-ho. Del risc de ser més papista que el papa. A veure si entenem d’una vegada que construir un estat, no és el mateix que formar un agrupament escolta, amb tots els respectes, naturalment.

La construcció d’un estat té unes servituds que les haurem d’acceptar tant sí com no. Una d’elles, molt rellevant, és la realpolitik, que tot estat segueix. Per això, és una mala idea començar a enemistar-nos amb una potència global. I, lògicament, no m’estic referint a Espanya que, la veritat sigui dita, és una merdeta, a nivell mundial.

No, tots els estats del món, amb comptades excepcions, com a mínim respecten i no emprenyen les dues o tres grans potències mundials. I si cal, els fan la gara-gara. Doncs bé, nosaltres haurem de fer el mateix, i qui dia passa any empeny. Deixem-nos de purismes i de llirisme. I centrem-nos en la nostra consolidació com a República. En això i res més que en això.

Per acabar, el proper article del mes de novembre, ha de ser per certificar la nostre victòria.

355 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament